Bella perversió

Dilluns 5, 15:25

Barri de Santa Cruz, Sevilla

Sevilla brilla sota la llum del sol. El cel és blau i nítid. Els carrerons del casc antic, el barri jueu de la ciutat, amb les seves casetes blanques, els terres enrajolats, els passatges estrets i misteriosos et transporten a un punt geogràfic inconcret que podria correspondre's tan a Marrakech, uns pocs quilòmetres al sud, com a un poblet de la costa brava, molts quilòmetres al nord.

Però és Sevilla, la capital andalusa. La ciutat on les carreres universitàries valen la meitat que a casa nostra, un lloc on es poden trobar botiguetes pro-franquistes totalment fascinants i desfassades amb dependentes molt amables, la ciutat on pots anar de tapes i atipar-te (de veritat) a un preu que no resulta desorbitant. És Sevilla, una ciutat que a ple hivern transmet una sensació de primavera pre-pirinenca. Agradable. 

No hi ha temps per perdre i consumir cultura és una de les millors maneres d'aprofitar-lo un cop el sol ja s'ha amagat. Així doncs, a les 19.30 sóc al teatre Lope de Vega, un teatre modernista, amb un aforament per a unes 300 persones en els 3 pisos que el constitueixen. Una entrada al galliner costa 9 euros, un preu més que assequible pel que em disposo a veure. Núria Espert representarà La Violació de Lucrècia, un monòleg de Shakespeare que parla sobre la perversa ment humana, l'instint passional i irracional de la venjança, l'orgull, el sofriment i el torment del remordiment interior. Dirigit per Miguel del Arco.

Teatre Lope de Vega

Als seus 76 anys, Núria Espert és capaç d'actuar absolutament posseïda pel text i pels personatges durant l'hora i quart que dura l'espectacle. Totalment sola a l'escenari, amb un atrezzo gairebé minimalista, en blanc i negre, puresa i perversió. Una taula, una cadira, una làmpara, una gavardina i un llit entre cortines. Malgrat la fredor de l'espai físic, la consagrada actriu catalana atrapa, hipnotitza totes les mirades, totes les oïdes. 

Núria Espert

Núria Espert ja sap què és representar una obra de Shakespeare (Hamlet, 1960) i el teatre espanyol sempre l'ha respatllat i l'ha ajudat a créixer professionalment des de que als 19 anys va començar a fer-se un nom fora de l'escenari català. Només se li pot retreure un dramatisme excessiu, que, en el fons, es correspon perfectament a la situació representada.

________________________________________________________________________________

Avui, una música que no ve gaire al cas, però és que estic de vacances

My bloody valentine - When you sleep