SOL I PLATJA

Sol i platja és el títol d'una cançó del nou disc de l'Hereu Escampa. Avui torno a parlar d'ells i dels Ohios. Recordeu que podeu escoltar ambdós grups mitjançant els enllaços pertinents que hi ha en entrades anteriors. Si la setmana passada us recomanava assistir al concert d'aquest dimecres passat al Moog, avui us dic que si no hi vau anar i us agrada la música i el bon ambient, us ho vau perdre.

Durant les proves de so, l'Hereu Escampa van grabar dos temes per a una televisió on-line, tot i que els videos s'han d'editar i encara tardaran a aparèixer a la xarxa. Després de les proves dels Ohios, els integrants dels dos grups, juntament amb els coordinadors del segell discogràfic Famèlic records, i al qual estan vinculats aquests dos grups (Ohios no ho està oficialment a falta de la grabació d'un disc), van anar a sopar plegats i a agafar força pels respectius concerts. 

Els Ohios van encetar la nit, aproximadament a les 22.00h, i la gent es va anar acostant a l'escenari per tastar la música d'aquests vigatans, debutants a Barcelona. Pel seu pop-rock de baixa fidelitat recordaven a grups de rock alternatiu dels 90's com ara Dinosaur Jr. o Pavement, o grups que intenten recuperar aquesta música com podrien ser els nord-americans Yuck. Sens dubte, tots ells grups referents pels quatre integrants de la banda. A mida que anaven tocant l'ambient de la sala s'anava escalfant, la temperatura pujava i els jerseis s'amontonaven en qualsevol superfície plana. Després va ser el torn dels esperats l'Hereu Escampa, que feien el seu primer concert després de veure per primera vegada el seu disc editat. El públic (una ciquantena llarga de persones) s'amontegava a les primeres files, expectant. De sobte la sala estava plena a vessar i la gent gaudia. Em va sobtar la quantitat de gent que es sabia les cançons i les cantava a ple pulmó. Per acabar-ho d'adobar, els "Hereu" van incorporar en les dues últimes cançons un tercer membre al seu habitual duet que reforçava la percussió mitjançant un goliath i un charless amb un resultat realment òptim.

Logotip de famèlic records

Parlem de Famèlic: El segell vigatà que sorgeix d'una colla d'amics (en Sergi, ex-programador del Festus de Torelló i l'Aleix i l'Edu de Furguson) no fa pas més de mig any, tenen avui un gran motiu per brindar. A més de l'èxit de l'Hereu Escampa i el recent fitxatge dels Mates Mates, acaben d'anunciar que els Beach beach, mallorquins, també han accedit a ser apadrinats pels famèlics. Sens dubte, una gran empenta.

________________________________________________________________________________

Avui un referent dels 90's, ja que hi som...

Pavement - In the mouth a desert

PELL DE XOCOLATA, PELL DE GALLINA

No puc evitar escriure sobre un fet que he presenciat avui en un vagó qualsevol dels ferrocarrils que em portaven a casa aquest migdia. M'ha xocat i m'ha fet reflexionar tant que no he pogut deixar de pensar-hi durant tot el que em restava de trajecte.

Tot ha passat quan en una de les parades qualsevols del trajecte ha entrat un noi amb pinta de pakistaní (no puc assegurar que fos del Pakistà) d'uns 45 anys amb un acordeó penjat a les espatlles. Amb una cara amable i un somriure trencat ha començat a tocar-lo tot demanant disculpes per les possibles molèsties que hagués pogut ocasionar. Jo mateix he pensat que ja hi tornavem a ser, un altre paio que no em deixava escoltar la meva música en pau. Uns segons després m'he sentit roí. I m'hi he sentit més quan, en acabar de tocar, el músic ambulant s'ha passejat pel vagó demanant almoina. Aparentment li havia tornat a passar: tothom ha fet com si sentis ploure. El seu viatge d'anada i tornada fins al fons del vagó seria inútil un altre cop. Però no! Sorprenentment, aquesta vegada, una dona que jo no podia veure bé ha allargat la mà fins a dins del bolso i n'ha tret una moneda. L'ha donada al músic. 

Aquest li ha donat les gràcies i s'ha guardat la moneda àvidament, com un tresor valuós. Per ell aquesta moneda ha estat una ajuda qualsevol però llavors m'he adonat d'un detall. Li he vist la pell. No a ell, sinó a ella. Era de color de xocolata. El seu parlar amb accent sud-americà, les seves faccions i la seva roba de terra-plaça, de mercat, semblaven indicar que era una immigrant de l'Amèrica Central. 

I ha estat l'única persona del vagó que ha regalat al pobre músic una mica d'alegria. 

Això m'ha portat a una conclusió: la gent que ha viscut la pobresa de més  aprop i l'ha experimentada en la seva pròpia pell o en la de familiars i amics sap com n'és de dura. Nosaltres estem esparverats per aquesta crisi tan brutal, però mai ens ha faltat un plat a taula. És que fa falta que ens sotmetin a la pobresa absoluta per fer-nos obrir els ulls? Ens han de passar imatges i videos de nens africans? Ens han de fer anar a un menjador social per veure com van les coses? Suposo que només així ho entendrem.

A mi em sembla que donant una ullada al teu voltant n'hi ha més que suficient.

__________________________________________________________________________________
Una cançoneta: avui post-rock del bo:

Retreat!Retreat! - 65daysofstatic

LA PLANA CONQUEREIX EL MOOG NOVAMENT

Aquest proper dimecres 19 d'octubre seré una altra vegada al Moog de Barcelona, una sala de concerts i discoteca situada al carrer de l'Arc del teatre, prop de la parada de Liceo. Aquest cop, però, no hi sóc només per veure concerts, sinó per oferir-vos-en un. Ohios és el nom del grup que comparteixo amb 3 nois més de Vic. Amb un d'ells hem estat tocant en diversos conjunts de prestigi gairebé internacional com ara Carrouages o The Kebabs, i amb els altres dos compartíem local d'assaig i la passió per la bona música i l'skate abans d'ajuntar-nos.

Ohios

Després de mig any d'assajos intensos i tres concerts durant l'estiu per Osona, ens ha arribat el moment de fer el salt a l'apassionant escena underground barcelonina. A més d'aquest i un altre que farem properament a Vic, destaca el concert que tenim el 13 de novembre al Sidecar (Plaça Reial) telonejant The Babies (oju!).

Però aquest dimecres al Moog telonejarem un altre grup osonenc que està fent una explosió musical important. Són guitarra i bateria i criden. Són en Carles Generó i en Guillem Colomer sota el nom de L'hereu escampa i són, ells i el seu primer disc, la nova (i l'enèssima) revel·lació nascuda a La Plana. Ens oferiràn temes com Les vaques o A fet i amagar, que podeu escoltar aquí.

L'hereu escampa:

A dalt, la portada del disc que duu el mateix nom. 

A baix els components del grup, en Carles i en Guillem.

Aprofito per comentar-vos en primícia que aquest dijous, els Ohios sortirem al suplement de cultura del diari El Mundo (repeteixo: suplement de cultura, que no té dretes ni esquerres), el Tendencias, ja que hem estat, juntament amb Furguson, Mates mates i l'Hereu escampa, escollits per sortir en un reportatge sobre aquesta escena musical alternativa tan viva que tenim a Vic i rodalies.

__________________________________________________________________________________

I una cançó. Avui una mica d'indie rock actual: 

Get away - Yuck

TARDA DE DIUMENGE... PERÒ AMB BETUNIZER

Betunizer és un grup que sorgeix de l'underground valencià amb un estil que es fa difícil de definir. Amb una tècnica espectacular i una convicció i una seguretat perfectament combinades, aquest curiós trio ens pot acostar tant al rock psicodèlic i tropical dels Coconot com al rock de Nueva Vulcano. El que els diferencia d'aquests grups (i de molts altres) són uns ritmes de bateria impossibles, una guitarra afilada i dissonant, un baix potent, gairebé hiperactiu, i unes bones lletres cridades amb ràbia. El resultat de tot això, a més d'harmonies tèrboles i poc convencionals i ritmes hipnòtics i frenètics que divergeixen del comú 4/4, és una explosió de soroll que s'ha d'experimentar en directe.

Betunizer

 

Formats a finals de 2008, comencen a tocar fins a treure el seu primer disc "Quien nace para morir ahorcado nunca morirá ahogado" (2010), editat per BCore, un segell discogràfic que té en les seves files grans noms nacionals com Margarita, Half Foot Outside, Standstill, Tokio Sex Destruction o Joan Colomo. Després d'una activitat frenètica durant tot l'any passat, incloent gires per Europa i per la península, els Betunizer també han tingut temps d'anar preparant nous temes per fer el seu segon disc, que no tardarà a ser una realitat.

Quien nace para morir ahorcado nunca morirá ahogado, 2010

Uns quants d'aquest temes acabats de treure del forn els van poder saborejar la vintena de persones que van assistir al concert de Betunizer al bar Insitu aquest diumenge 9 d'octubre, que, obrint en un horari exprés, va permetre als que van pagar 3 euros d'entrada sortir amb la sensació d'haver-los amortitzat. El concert va ser relaxat però efusiu. "Tant de bo totes les tardes de diumenge fóssin així!" deia la gent tot sortint del bar.

Betunizer tocant a Benicarló, l'any passat.
Teniente Corrupto - Betunizer

Per acabar, vull destacar el concert que van oferir els Me and The Bees aquest dijous passat (8 d'octubre) a l'auditori del centre cívic Agustí Centelles, a l'Eixample. La formació barcelonina va tocar temes del seu disc Fuerza Bien (2010) i alguns de nous. Com a dada curiosa cal mencionar la mitjana d'edat entre el públic al principi i al final del concert, ja que si al començament era d'uns 40 anys va anar minvant fins a rebaixar-se aproximadament una dècada. Deixant a part aquesta graciosa anècdota, la gent va poder gaudir d'un concert més que correcte i va acabar demanant un bis.

Me and the bees

LA GRAN EXPLOSIÓ

MATES MATES. No, no parlo de números ni de ciències, sinó de música. Els "mates" són un dels molts grups que estan sortint de la ja coneguda entre els experts "escena vigatana". Formada per Jordi Erra (bateria), Ferran Font (guitarra elèctrica i veu), Andreu Ribas (baix) Luca Masseroni (guitarra espanyola i veu) i Pau (trombó i veu), aquesta banda osonenca ha accentuat la seva importància per combinar el rock amb l'indie i alguns tocs de rumba i de folk, cosa que la fa especial, tant per la seva música fresca i alegre com per les seves melodies i lletres, sorprenentment originals. El resultat són cançons molt ballables i despreocupades a priori. Transmeten molt bones sensacions. En podeu trobar un petit tast aquí.

Els Mates Mates estan explotant i una bona prova en són els concerts que han fet i que tenen per fer. Dos concerts a Barcelona en dues setmanes i un a Madrid el mes que ve. No cal dir molt més. D'aquí que hagin generat un gran entusiasme entre el públic barceloní i alguns segells que no volen pedre l'oportunitat de seguir-los i qui sap si oferir-los un contracte en el futur.

Els Mates Mates



Ahir, dimecres 5 d'octubre, La Plana conqueria el Moog de Barcelona. Hi van tocar els Mates Mates telonejant un dels grups de punk més consagrats a la comarca, els FP. Aquests hi presentaven el seu nou disc, Pedres contra Planetes. El so estrident de la guitarra, els ritmes agressius i els crits afònics del seu carismàtic cantant no van deixar indiferents les aproximadament 50 persones que omplien la sala.

FP en un dels seus concerts a Vic durant el festival de punk Sugar Il·legal Fest.



I és que fa temps que a La Plana l'activitat musical no cessa. Un dels artífexs de tot aquest moviment de música alternativa són els Furguson, que als seus vint-i-pocs anys, i després de fer gires per França i haver tocat al Primavera Club del 2009 ja són tot un referent pel jovent de la comarca d'Osona. Després d'això, han aparegut grups de tota mena a nivell local, com L'hereu escampa, Ohios, Indra, Emma Goldman, la nova Tropa o els mateixos Mates Mates. Tots aquests grups tenen en comú que la seva música es basa en referents de la música alternativa i/o independent.

Així com el moviment underground és seguit cada dia per més gent i va guanyant terreny, el hardcore-punk original s'està perdent tot i els intents de grups com FP, Extensity o Cap i Pota per conservar-lo i tirar-lo endevant en una ciutat com Vic i una comarca com Osona, amb molta tradició punk. En aquest cas, el ºreferent local indiscutible és el grup format al 2000, Based On a Lie, actualment inactiu.

Les soldats perduts, un tema de Based on a Lie

Segona temporada

"El teatre no deu poder canviar el món, però ens pot fer conscients d'allò que ens cal canviar, i ens pot fer conscients dels nostres problemes i de la nostra relació amb la societat. El teatre, com ens diu Hamlet, és un mirall de la societat. Un mirall, doncs, de nosaltres mateixos, que ens pot ajudar a créixer i a superar-nos. Vist d'aquesta manera, el teatre és una bona eina que ens permet endinsar-nos en els nostres comportaments i treballar per a ser mllors persones."

Així comença la segona temporada a L'Atlàntida. Després d'un any de música, teatre, dansa, poesia i espectacles familiars, L'Atlàntida ja s'ha convertit en el centre cultural de referència de la comarca i els seus horitzons no paren de créixer. Si la primera temporada ja va ser clausurada amb èxit, aquesta es preveu encara millor, tant pel nivell dels espectacles, que va 'in crescendo', com per la fàcil accessibilitat que oferirà el complex, que reservarà seients amb un descompte important per a persones amb risc d'exclusió social, per poder fer arribar la cultura a tothom.

Oriol Broggi va dirigir, aquest divendres, "Hamlet, en una nit d'estiu", una producció de L'Atlàntida juntament amb el Centre Mèdic Psicopedagògic d'Osona. Aquest espectacle tenia l'objectiu de demostrar que qualsevol col·lectiu pot transmetre i interactuar amb la cultura. En aquest cas, un grup de deficients mentals va actuar amb la col·laboració d'artistes com Clara Segura, Jaume Sisa o Oriol Tramvia, a més de corals, grallers i dansaires de la ciutat. El resultat de tot plegat va ser una obra molt amena, entranyable i que va deixar a tothom molt satisfet i orgullós de tenir un teatre com L'Atlàntida aprop.

Aquest segon any d'espectacles significa un salt de qualitat respecte l'any passat. Un dels elements que més hi ajuda, sens dubte, és l'aparició d'un cicle d'esdeveniments de gran nivell a escala mundial. Encetarà aquest cicle la Missa en si menor de J. S. Bach interpretada per The King's Consort, un cor i orquestra de prestigi internacional, com el seu reconegut director, Robert King. Per fer-se una idea de la magnitud d'aquests actes, només cal mirar el preu de les entrades: 64 euros. Tot i això, es dóna per fet el ple fins a la bandera, ja que es preveu que gent d'arreu de Catalunya, i fins i tot d'Espanya o del Sud de França es puguin arribar a Vic per veure aquest espectacle, que inclou la capital osonenca en les seva gira internacional, passant per ciutats com Berlín i Nova York.

The King's Consort

També destaquen altres espectacles musicals com el cor de l'Escolania de Montserrat o Antònia Font presentant el seu nou disc Lamparetes, obres teatrals com ara Pedra de tartera (de Maria Barbal), Truca un inspector (de J. B. Priestley) o La presa (de Conor McPherson), o dansa com El llac dels cignes interpretada pel Ballet Nacional de Cuba. També és destacable el nou cicle "Vespres literaris", on es recitarà, per exemple, Canigó, de Jacint Verdaguer i continua el cicle que l'any passat va ser objecte de molts elogis, "Dijous de vuit a nou".

Me sobren paraules, treball d'Antònia Font inclòs dins del nou àlbum Lamparetes.

Podeu consultar a la web de L'Atlàntida per a més informació:

http://www.latlantidavic.cat/