Hot Snakes fa embogir la [2]

Els nordamericans Hot Snakes comencen a ser una llegenda viva del post-hardcore, o aquesta és la sensació que donava dijous passat la [2] de Nitsa. Formats al 1999 i després d'alguns entrebancs com una separació el 2005, els de San Diego van omplir la sala de fans i van demostrar que la gent es recordava d'ells i de les seves cançons. Van ser uns tres quarts d'hora molt potents i intensos i les gotes de suor s'impregnaven en les samarretes tan dels espectadors com dels músics, es respirava energia. Una veu cridanera i bruta jugava entre les melodies i els puntejos de guitarra i la distorsió es barrejaven en l'ambient. Entre els seus temes més coneguts destaquen No Hands o Automatic Midnight.

Hot Snakes

Van ser telonejats per No More Lies, també ja mítics a nivell nacional. Els de Sant Feliu de Guíxols, que havien començat a tocar abans que els mateixos Hot Snakes, fitxarien per BCore uns anys més tard i ara s'encarregaven d'obrir el que seria un dels concerts de l'any a la [2] i fer de la nit un homenatge al punk i el hardcore.

No more lies

Més enllà del concert, ja han sortit han sortit a la llum una dotzena de confirmacions més del Primavera Sound 2012, entre les quals destaquen, sorprenentment, Napalm Death, un dels pares del grindcore, Nayhem, formació del 1984 consagrats com a llegendes del black metal o Liturgy, també foscos de naturalesa. També hi ha confirmacions que s'adiuen més amb les caracerístiques del festival i els gustos del públic, com son Sleep, OFF!, Araabmuzik o White Denim.

Mayhem

________________________________________________________________________________
Avui una mica d'electrònica que no té cap mena de relació aparent amb la notícia

 Crystal Castles - Baptism

Bella perversió

Dilluns 5, 15:25

Barri de Santa Cruz, Sevilla

Sevilla brilla sota la llum del sol. El cel és blau i nítid. Els carrerons del casc antic, el barri jueu de la ciutat, amb les seves casetes blanques, els terres enrajolats, els passatges estrets i misteriosos et transporten a un punt geogràfic inconcret que podria correspondre's tan a Marrakech, uns pocs quilòmetres al sud, com a un poblet de la costa brava, molts quilòmetres al nord.

Però és Sevilla, la capital andalusa. La ciutat on les carreres universitàries valen la meitat que a casa nostra, un lloc on es poden trobar botiguetes pro-franquistes totalment fascinants i desfassades amb dependentes molt amables, la ciutat on pots anar de tapes i atipar-te (de veritat) a un preu que no resulta desorbitant. És Sevilla, una ciutat que a ple hivern transmet una sensació de primavera pre-pirinenca. Agradable. 

No hi ha temps per perdre i consumir cultura és una de les millors maneres d'aprofitar-lo un cop el sol ja s'ha amagat. Així doncs, a les 19.30 sóc al teatre Lope de Vega, un teatre modernista, amb un aforament per a unes 300 persones en els 3 pisos que el constitueixen. Una entrada al galliner costa 9 euros, un preu més que assequible pel que em disposo a veure. Núria Espert representarà La Violació de Lucrècia, un monòleg de Shakespeare que parla sobre la perversa ment humana, l'instint passional i irracional de la venjança, l'orgull, el sofriment i el torment del remordiment interior. Dirigit per Miguel del Arco.

Teatre Lope de Vega

Als seus 76 anys, Núria Espert és capaç d'actuar absolutament posseïda pel text i pels personatges durant l'hora i quart que dura l'espectacle. Totalment sola a l'escenari, amb un atrezzo gairebé minimalista, en blanc i negre, puresa i perversió. Una taula, una cadira, una làmpara, una gavardina i un llit entre cortines. Malgrat la fredor de l'espai físic, la consagrada actriu catalana atrapa, hipnotitza totes les mirades, totes les oïdes. 

Núria Espert

Núria Espert ja sap què és representar una obra de Shakespeare (Hamlet, 1960) i el teatre espanyol sempre l'ha respatllat i l'ha ajudat a créixer professionalment des de que als 19 anys va començar a fer-se un nom fora de l'escenari català. Només se li pot retreure un dramatisme excessiu, que, en el fons, es correspon perfectament a la situació representada.

________________________________________________________________________________

Avui, una música que no ve gaire al cas, però és que estic de vacances

My bloody valentine - When you sleep

Un cap de setmana fugaç

La setmana passada  es va celebrar la sisena edició del Primavera Club. Com ja sabeu per actualitzacions anteriors, el festival durava del dimecres 23 al diumenge 27 i actuaven una cinquantena de grups en diferents sales de la ciutat comptal. La veritat és que gairebé tot es concentrava a la sala Apolo i la [2] de Nitsa, és a dir al mateix recinte del Paral·lel. Només una vegada vaig abandonar aquest indret per anar al Casino de l'Aliança del Poblenou per veure un dels concerts que no em podia perdre, el dels nord-americans Girls.

El festival va estar marcat per una lleugera irregularitat pel que fa a la qualitat dels concerts. Deixant de banda les modes del moment i els grups que destaquen per coses que van més enllà de la música, es va trobar a faltar un mínim de qualitat que va fer baixar el nivell general de l'aconteixement en grups com Tigercats i Veronica Falls el dimecres o JEFF The Brotherhood el dijous, que van deixar indiferent el públic. Sobretot destacava la 'poca' afinació que va demostrar la cantant dels Veronica Falls en alguna cançó, cosa que els va fer deixar un regust agredolç. 

Veronica Falls a la [2]

No obstant això, el divendres i dissabte van ser dos dies en que el nivell va pujar de cop, L'eufòria, el carisme i el talent van despuntar brutalment. Estic parlant dels Girls, Pop Group i Unknown Mortal Orchestra el primer dia i de Mazes i els mítics Superchunk dissabte. Sens dubte un quintet que tot i tenir com a referent el pop-rock indie, són cinc branques, cinc estils diferents d'entendre la música i fer sonar els instruments. Girls amb un pop melòdic i aconstant-se al glam rock, Pop Group amb un post-punk que barrejava tocs de funk, Unknown Mortal Orchestra, un pop-rock molt més dissonant i elèctric, Mazes amb un garage fresc i Superchunk mitificant-se encara més amb un concert més que correcte.

Superchunk van tocar a l'Apolo

Malgrat els abonaments s'exhaurissin aviat (ara farà uns dos mesos), les sales presentaven un aspecte de buidor. A diferència d'altres anys, pocs cops van acabar omplint-se en un mateix concert, si és que va passar algun cop. Això demostra la gran quantitat d'opcions que et dóna un festival amb fins a tres concerts simultanis i que permeten apleguar molts gustos musicals diferents en un mateix esdeveniment.

Amb la vista posada a l'horitzó de l'estiu vinent, ja veiem com les formes fins ara disperses i inapreciables del Primavera Sound 2012 es van fent més clares i el festival va cobrant forma. Ho dic per les noves confirmacions que de segur que han alegrat l'espera a molta gent. Parlo de Wilco, Death Cab For Cutie, The XX, Beach House o Archers of Loaf, entre d'altres. Esperem que la llista no pari de créixer i donar-nos més alegries.

_______________________________________________________________________________
Avui Wilco, encara que se'm fa difícil triar un dels grups comfirmats. N'aniré penjant més.

Wilco - I'm a wheel