20-N: La disfressa del canvi

Lluís Pastor, autor del llibre “Si un lleó entrés en uns grans magatzems”, parla dels discursos polítics que han fet servir la paraula “canvi” com a mot puntal. Aquest és un terme tan il·lusionant i encoratjador com abstracte i ambigu. Però en moments en que les coses han anat malament, aquesta paraula comodí ha servit als qui la deien per fer-se amb el poder. L’autor ens parla de tres grans canvis. El primer el trobem al 1982, quan, després d’una dictadura i uns anys completament grisos, Felipe González aconsegueix la majoria absoluta al congrés, i així la consagració de la democràcia i la llibertat a l’estat espanyol. El segon ha estat el discurs d’Obama l’any 2008. En aquest cas, en comptes de passar d’una dictadura a una democràcia, el canvi es referia a l’assoliment dels drets civils i socials per a tota la població americana, sense diferenciació de sexe, de religió o de raça.

Aquest tercer gran canvi doncs, respon a una situació diferent. Les causes, aquesta vegada, són econòmiques. El partit popular ha fet servir una tàctica infalible: culpar el partit socialista de tots els mals i actuar amb moderació i, sobretot, fer bona cara i parlar molt i no dir gaire res. La tàctica política per excel·lència, vaja. I els ha sortit bé. Ara ells tenen la responsabilitat de tirar aquest país endavant. Potser, si estan de sort, l’etapa de crisi que estem passant serà superada i podran dir que ha estat gràcies a ells. Potser la crisi continua i perden tota la credibilitat. Però els números vermells del sistema espanyol no són només fruit de set anys de govern socialista i de les seves males gestions. I els populars ho saben. Aquest dèficit és causa de molts i molts anys d’estirar més el braç que la màniga i de deixar jugant amb avantatge als bancs i “els mercats”.

Així doncs, els que ens han portat i els que ens han de treure de la crisi són els de dalt de tot, els que estan més amunt que el president del govern, que són qui remena les cireres. Aquí no hi ha canvi possible que ens pugui portar el PP. La greu crisi financera només ha estat l’excusa perfecte dels populars per entrar amb força al govern. Amb les hipotètiques accions que puguin prendre durant els anys que estiguin al govern només maquillaran els pressupostos i els faran anar per aquí o per allà, però la solució a un problema com aquest no la podran trobar tot sols. Així doncs, aquest canvi no és sinó la continuïtat d’un procés aliè a la política espanyola que no es pot solucionar des de dins.

I què han portat aquests canvis? Han canviat de veritat les coses? En el primer cas es pot dir que sí, que s’ha passat al sistema de la llibertat. Però hem de tenir en compte que el gran sistema democràtic, el gran sistema de la llibertat, també ha esdevingut un terrible espiral capitalista que ha acabat fent del més ric el més poderós (primer món) i del més pobre el més miseriós (tercer món). El canvi que prometia Obama ha resultat en va i les diferències socials s’han accentuat en els darrers anys. El canvi al que es conjura Rajoy només serà possible si els Déus dels “mercats” li somriuen. Mentre això no sigui un fet, és molt possible que la reactivació de la economia que intenti posar en marxa el PP sigui un calvari pels que ja ho estan passant malament. Ens haurem de cenyir tant el cinturó que alguns acabaran ofegats...

________________________________________________________________________________
I és que potser tot això de la política ens ho hauriem de prendre amb més calma...

Spectrals - I ran with love but couldn't keep up

Emoció a flor de pell

Aquest dilluns han aparegut al web oficial del Primavera Club els esperats horaris oficials. El festival, que durarà des del dimecres 23 fins el diumenge 27, distribueix els grups entre diverses sales de la ciutat de Barcelona. El PC té per segon any una edició paral·lela a Madrid, on actuen la majoria de bandes no nacionals que toquen en l’edició barcelonesa.

La previsió de públic és la màxima possible, ja que les entrades del PC van exhaurir-se en pocs dies, deixant així a molta gent amb un punyal al cor, ja que són molts els que es refiaven de comprar-les a l’últim moment.

Les actuacions més destacades d’enguany queden repartides de la següent manera:

Dimecres 23:

Tigercats – Apolo – 19.45

Veronica Falls – La [2] – 20.00

Dijous 24:

Spectrals – Apolo – 19.45

JEFF The Brotherhood – Apolo – 21.00

Divendres 25:

Girls – Casino de l’aliança del Poblenou – 22.00

Unknown Mortal Orchestra – Apolo – 23.30

Dissabte 26:

Mazes – Apolo – 23.15

Superchunk – Apolo – 00.30

Diumenge 27:

Furguson – Marula Café – 17.45

Aliment – Marula Café – 18.45

Podeu clicar aquí per accedir a les informacions generals del festival.

Aquesta setmana han sortit a la llum també els primers artistes que comencen a integrar el cartell del Primavera Sound 2012, que es farà al Parc del Fòrum en unes dates més estiuenques que de costum, del 31 de maig al 3 de juny. A més de mig any de l’inici del festival, podem estar segurs que les noves confirmacions com la misteriosa i extravagant Björk, el cantant dels mítics Neutral Milk Hotel, Jeff Magnum, o els reis del pop rock lo-fi, Yo la Tengo, seran caps de cartell i faran que la venda d’entrades no cessi malgrat el bestial preu de les entrades, que en aquest moment és de 160 euros però està previst que vagi pujant a mida que anem sabent més noms.

_______________________________________________________________________________

Avui, un grup que sona per la propera edició del PS... I que estaria molt bé:

Radiohead - Paranoid Android

Carn fresca

La sala Sidecar de Barcelona, a Plaça Reial, va ser escenari del concert dels novaiorquesos The Babies, que culminaven aquest diumenge una gira europea que els ha fet viatjar per gran part del continent. Talonejats pels Ohios, van saber posar-se el públic a la butxaca amb una actuació freda però satisfactòria. El grup està format per un dels components dels Woods i una de les Vivian Girls.

The Babies, de NYC

I és que cada dia és un bon dia per escoltar bona música i per veure bons concerts. El diumenge va ser un dia gris, d’aquells que fa mandra sortir de casa. Malgrat això i el potser desproporcionat preu de les entrades (que valien 15 euros), la sala va acabar quadrant els comptes i el ple va ser gairebé total. Els assistents també es van endur una grata sorpresa, gentilesa de la marca de licor Jäggermeister, que, a més de promocionar el concert, va repartir ‘xupitos’ entre actuació i actuació.

Un fet a destacar és la visita que va fer un dels organitzadors del Primavera Sound al grup novaiorquès un cop havien acabat al concert i tornaven als ‘camerinos’ als, quals jo vaig tenir accés. Després de felicitar-los, vaig sentir que parlaven amb l’organitzador del festival, i en parlaven. Potser és agosarat, però jo m’arriscaria a dir que The Babies pot ser un dels grups confirmats properament de cara a tocar-hi en la següent edició.

Els Ohios, per la seva part, van començar el seu concert a les 22h, amb una hora de retard, ja que el públic escassejava a les 21h, hora prevista d’inici. Al final del concert, la sala ja feia goig. En la seva segona actuació a la ciutat comtal, el grup vigatà va fer un aconseguir fer un concert força consistent malgrat els problemes tècnics que va patir un dels guitarristes durant les dues últimes cançons. Els Ohios ja tenen una altra data a l’agenda per tornar a Barcelona. Serà el divendres 2 de desembre a la Sala Apolo [2], acompanyats dels mallorquins Beach Beach, sens dubte una de les seves influències pel que fa al post-punk emocional i ‘guitarrero’, a partir de les 00.30.

Ohios

Beach Beach el formen tres mallorquins (baix, guitarra, veu i bateria) amb influències molt marcades provinents del rock emocional i cridaner, amb un fons molt melòdic i emotiu, que experimenta amb un tropicalisme de grups com Fair Ohs. “Leewenhoek +3”, el seu primer disc, va ser publicat l’any 2010 i ja n’estan acabant de produir un altre. Els podeu escoltar aquí.

Leewenhoek +3 (2010)

_____________________________________________________________________________________

Parlant de platjes, Beach House:

Beach House - Zebra

Un sona 9 amb regust osonenc

Per segon any consecutiu, un grup osonenc guanya el concurs de música en català més popular del país. Si l’any passat la sensació del concurs i de l’estiu van ser els vigatans La Iaia, aquest any els guanyadors han estat dos germans i un amic de La Torre d’Oristà, els Nyandú. Aquest grup de pop-rock no destaca per les seves lletres ni per la seva originalitat en la música, però sí que demostren una bona conjuntura com a grup, una gran decència tècnica en les seves cançons i unes segones veus molt bones.

Nyandú tocant a la final del Sona 9

La pressió constant del públic va ser clau per a l’obtenció del premi, i és que els Nyandú van ser capaços de congregar més d’un centenar de seguidors en la gran final del certamen a la sala Bikini d’aquest dilluns. I no és estrany, ja que aquest estiu no han parat de tocar per tota la comarca i, definitivament, han acabat fent família. Els altres tres finalistes van ser els Bremen, amb un pop correcte, els Alls Nous Piquen, pop-rock i hardcore-punk comercial, i The Mamanzelles, una aposta atrevida que combinava el teatre còmic i la música de cabaret, van quedar classificats en quarta, tercera, i segona posició respectivament.

Els encarregats de donar el premi, que consta d’una gira de set concerts de promoció, la gravació d’un videoclip, l’enregistrament professional d’un disc complert i publicitat gratuïta a mitjans nacionals com Catalunya Ràdio o TVC, van ser els rellevats La Iaia, que van descriure’l com “una panera d’on van sortint fuets i no s’acaben mai”. Ells també serien els encarregats de tancar l’acte amb un concert després de l’entrega de premis. Van aprofitar per remarcar la importància d’una oportunitat com aquesta que els ha ajudat a arribar a ser un dels puntals de la música pop catalana del moment.

La Iaia en el moment d'entregar el premi

El concert de la banda que formen el carismàtic cantant i guitarrista Ernest Crusats, el polivalent instrumentista Jordi Casadesús i el bateria Jordi Torrents va ser, sens dubte, el millor de la nit. La veritat és que el nivell de La Iaia dista bastant dels flamants guanyadors Nyandú. En un concert curtet ens van oferir un petit tast del que ens aportarà el seu nou disc “Les ratlles del banyador”, molt més treballat, amb molt més matisos i probablement més interiorista que la maqueta que havia sonat fins ara. Les conclusions són clares: La Iaia ha aconseguit posicionar-se com un dels grups referents del moment del panorama català, i no és de casualitat. El seu domini instrumental, la seva capacitat d’enganxar el públic des del primer moment i la seva delicadesa els fa ser especials... i bons. 

Les ratlles del banyador, 2011

____________________________________________________________________________

I avui, un grup català:

Nueva Vulcano - Urgencias

COPS BAIXOS

Marta Bosch, presentadora i editora de l'apartat d'esports del Telenotícies Vespre de TV3 i professora d'Escriptura en premsa a la UAB, ha fet aquest matí unes controvertides aportacions que no han deixat indiferent a cap dels assistents a la classe que estava donant.

Marta Bosch (foto de archivo)

Primer de tot ha volgut deixar clar que "el periodisme esportiu no és, ni s'ha de considerar periodisme de segona". Segons ha explicat, aquest tipus de periodisme "és clau per a una societat com la nostra" (no ha donat detalls sobre el nivell intel·lectual d'aquesta) i ha assegurat que "és una de les branques del periodisme que requereixen una major capacitat d'improvisació i de reacció davant d'un esdeveniment concret".

Ha presentat una actitud poc educada envers els jugadors del Barça amb menys protagonisme mediàtic, tot dient que les seves declaracions solen ser avorrides i innecessàries, que no valen la pena. Els seus menyspreus han anat dirigits sobre jugadors com Maxwell o Keita, que són dos grans jugadors de futbol. És més, justament, són dos dels jugadors de futbol més centrats, sensats, fins i tot intel·ligents i cultes d'aquest món que demostra la manca d'aquestes qualitats bastant (massa) sovint. Marta Bosch ha insinuat que es ven més que surti en Mourinho a liar la troca, que es donguin explicacions sobre els 'professionals' que han arribat embriagats a l'entrenament del matí o que en Messi firmi autògrafs en un hospital. I llavors es queixa que sigui considerat Periodisme de segona...

Seydou Keita, trist, en una roda de premsa, en veure que els seus comentaris solen ser menystinguts

La professora ha obert un debat entre els alumnes que li preguntaven sobre la seva llarga experiència com a professional. Ha explicat gracioses anècdotes i s'ha mostrat propera, fins i tot explicant als alumnes en to confidencial que a la mateixa redacció d'esports a TV3, que consta d'un equip d'unes 150 persones, "hi ha redactors dolents". Ha volgut acabar la roda de preguntes amb un més que desafortunat comentari que volia ser silenciós però que els traidors micròfons han acabat amplificant: -Dues preguntes més i tanquem la roda -No acabarem mai...-.

_______________________________________________________________________________
Avui una mica de música electrònica que sobreviu al pas del temps, com la informació esportiva.

Golpes Bajos - No mires a los ojos de la gente

El primavera club escalfa motors

Ja s'ha tancat de manera oficial el cartell definitiu del Primavera Club 2011. Aquest festival de música alternativa es celebra des del 2006, anualment i sempre a l'hivern. Neix com a germà petit del Primavera Sound, consagrat ja com un festival de referència a nivell nacional i internacional pel que fa a la música alternativa i independent. 

Aquest any, el Primavera Club compta amb un total de 53 grups de variades procedències. La majoria són nord-americans i britànics però també s'aprecia una clara aposta per grups espanyols i catalans. Els concerts tindràn lloc entre el 23 i el 27 de novembre en diferents sales barcelonines, com són l'Apolo, la [2], la sala Pau Casals de l'Auditori i el Casino de l'Aliança del Poblenou. 

Entre els artistes estrangers destaquen els Superchunk, que ja han participat en edicions anteriors del Primavera Sound, igual que els americans Girls, que tornen a Barcelona per a presentar el seu nou disc "Father, Son, Holy Ghost". També destaca la presència de Stephen Malkmus, el cantant de Pavement, que tocarà acompanyat dels The Jicks. Unknown Mortal Orchestra, Veronica Falls, Mazes, Spectrals, Jeff the Brotherhood i Fleet Foxes són bandes que també cal tenir en compte. 

Father, Son, Holy Ghost, 2011

El pop-rock de baixa fidelitat marca l'edició d'enguany del PC, però no podem oblidar-nos de les propostes de música electrònica que ens ofereix el festival amb grups com els britànics Factory Floor o els finlandesos Uusi Fantasia. 

Pel que fa als artistes nacionals, cal destacar la presència dels gurbetans Furguson, que actuen al PC després d'haver-ho fet ja el 2009. Aquesta vegada ho faran per presentar un split que inclou 3 temes de Furguson i 3 més dels gironins Aliment, també presents en el festival d'enguany. Tots dos grups actuaran el diumenge, l'últim dia de festival. Margarita, Capitán o Las Ruinas son altres grups emergents de la península ibèrica que tindran la seva oportunitat de fer el gran salt que significa tocar en un festival d'aquesta envergadura. 

Split conjunt de Furguson i Aliment

Estem encara a l'espera dels horaris oficials i la distribució de sales.

__________________________________________________________________________________  Avui el pop-rock elèctric dels Unknown Mortal Orchestra

Unknown Mortal Orchestra - Bycicle