Betunizer és un grup que sorgeix de l'underground valencià amb un estil que es fa difícil de definir. Amb una tècnica espectacular i una convicció i una seguretat perfectament combinades, aquest curiós trio ens pot acostar tant al rock psicodèlic i tropical dels Coconot com al rock de Nueva Vulcano. El que els diferencia d'aquests grups (i de molts altres) són uns ritmes de bateria impossibles, una guitarra afilada i dissonant, un baix potent, gairebé hiperactiu, i unes bones lletres cridades amb ràbia. El resultat de tot això, a més d'harmonies tèrboles i poc convencionals i ritmes hipnòtics i frenètics que divergeixen del comú 4/4, és una explosió de soroll que s'ha d'experimentar en directe.
 |
| Betunizer |
Formats a finals de 2008, comencen a tocar fins a treure el seu primer disc "Quien nace para morir ahorcado nunca morirá ahogado" (2010), editat per BCore, un segell discogràfic que té en les seves files grans noms nacionals com Margarita, Half Foot Outside, Standstill, Tokio Sex Destruction o Joan Colomo. Després d'una activitat frenètica durant tot l'any passat, incloent gires per Europa i per la península, els Betunizer també han tingut temps d'anar preparant nous temes per fer el seu segon disc, que no tardarà a ser una realitat.
 |
| Quien nace para morir ahorcado nunca morirá ahogado, 2010 |
Uns quants d'aquest temes acabats de treure del forn els van poder saborejar la vintena de persones que van assistir al concert de Betunizer al bar Insitu aquest diumenge 9 d'octubre, que, obrint en un horari exprés, va permetre als que van pagar 3 euros d'entrada sortir amb la sensació d'haver-los amortitzat. El concert va ser relaxat però efusiu. "Tant de bo totes les tardes de diumenge fóssin així!" deia la gent tot sortint del bar.
Betunizer tocant a Benicarló, l'any passat.
Teniente Corrupto - Betunizer
Per acabar, vull destacar el concert que van oferir els Me and The Bees aquest dijous passat (8 d'octubre) a l'auditori del centre cívic Agustí Centelles, a l'Eixample. La formació barcelonina va tocar temes del seu disc Fuerza Bien (2010) i alguns de nous. Com a dada curiosa cal mencionar la mitjana d'edat entre el públic al principi i al final del concert, ja que si al començament era d'uns 40 anys va anar minvant fins a rebaixar-se aproximadament una dècada. Deixant a part aquesta graciosa anècdota, la gent va poder gaudir d'un concert més que correcte i va acabar demanant un bis.
 |
| Me and the bees |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada